Experiències educatives amb nous entorns d’ensenyament – aprenentatge
Iñaki Huerta. Coordinador TIC de l’Escola Garbí , explica els processos que han seguit en la implantació del entorn virtual basat en Moodle.
També fa una reflexió profunda sobre les innovacions en les fórmules pedagògiques i la millora de l’aprenentatge dels alumnes.
Copio les conclusions:
La implantació de l’entorn Moodle com a eina de comunicació entre les Coordinacions i el Cos docent ha estat tot un èxit a la nostra escola. Amb el temps, el correu electrònic ha passat a ser un simple avisador de novetats i el professorat ha adquirit l’hàbit d’accedir a la plataforma per fer les consultes oportunes. Un dels factors més valorats és la disposició de la informació en qualsevol moment i des de qualsevol lloc, així com el fet de poder disposar de tribunes obertes en els departaments per reflexionar sobre les noves metodologies pedagògiques que s’estan descobrint.
Aquesta última idea comporta necessàriament una reflexió més profunda: la nova manera d’ensenyar i aprendre ens condueix obligatòriament a una nova concepció del que significa ser professor. En definitiva, estem parlant d’una renovació pedagògica enfocada cap al treball cooperatiu per part de l’alumnat i cap a la tendència que l’alumne sigui el protagonista real en la construcció del seu coneixement. No només Moodle, sinó tot el conjunt de les TIC impliquen un canvi metodològic en la nostra pràctica diària que ha d’estar centrat en els interessos i necessitats de l’alumnat. De fet, aquestes noves tecnologies ens permeten arribar més fàcilment a la multiplicitat de camins que tenen els estudiants per arribar al coneixement i també a millorar la gestió de la diversitat en els processos d’aprenentatge.
Aquesta és una reflexió cabdal i de llarg recorregut que tot just iniciem. Considerem que el projecte que hem engegat ha de suposar l’impuls d’aquesta reflexió, la deu d’on brollin les idees. Al final, l’ús i el coneixement d’aquesta eina ha de portar el professorat a anar induint un conjunt de “bones pràctiques TIC” i, en definitiva, una “bona pedagogia TIC”.
